Els que han recorregut de nit i en silenci, les nombroses sales d,aquest restaurant, afirmen que s'hi pot percebre la remor de l'esperit inquiet de Jaume Roure i Prats, el llegendari cacic de Llagostera. Diuen que a l'aire aparentment immòbil d'aquestes habitacions, si s'està atent i predisposat, encara ara és possible notar com s'hi agita l'ambició del prohom que va néixer el 1858 i que va esdevenir: alcalde de Llagostera, president de la Diputació de Girona, governador de Ciudad Real, Palencia i Tarragona, diputat a Corts, senador i cap Provincial del Partit Liberal a Girona, entre altres càrrecs. Accepteu amb condescendència la seva altivesa quan us relati que pertany a una nissaga que com a mínim es remunta a primeries del segle XIII, i no li digueu que la seva magnífica casa pairal, de l'existència de la qual hi ha proves documentades des de l'any 1553, ara és un restaurant i no s'anomena "Can Roure" sinó "Mas Roure", com si fos una simple masoveria. I si pregunta, admeteu que és cert, que el renom d'un llagosterenc conegut per Roure ha transcendit aquestes comarques i transitat per terres llunyanes. Però, no li digueu que és gràcies a un jove convilatà amb el mateix nom que va jugar al Barça de Cruyff, o despertaríeu la seva fúria adormida.